El caragol i l'herba del poniol......

Un Conte

El cargol i l'herbeta de poniol

 Versió escrita.

Narrador: Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que sempre es llevava tard, quan ja havia sortit el sol. Un dia va pensar:

 Cargol: M'agradaria veure sortir el sol. Pujaré a dalt d'una muntanya i així ho veuré més bé.

 Narrador: Tal dit i tal fet. Va començar a caminar, a caminar, a caminar...Però al cap de set dies i set nits d'arrossegar-se, li va venir un mal de panxa tan fort que no podia moure's. El cargol coneixia moltes medicines, i va pensar:

 Cargol: Em faré unes sopetes amb una herbeta de poniol.

 Narrador: Va anar a buscar una herbeta de poniol, que és una herba que va molt bé per al mal de panxa i mentre la buscava es va trobar un ratolí assegut en una pedra lamentant-se i queixant-se de dolor:

 Ratolí: Ai! Quin mal! Quin dolor tan gran! Que en tinc de mala sort!

 Narrador: El cargol s'hi apropà i li preguntà:

 Cargol: I doncs ratolí, què et passa?

 Ratolí: He agafat molt mal de panxa anant a veure sortir el sol. I no sé com fer-ho perquè em passi.

 Cargol: Emprendrem el camí tots dos junts i t'ajudaré!

 Narrador: Després de moltes hores de buscar sense troballa, van veure una bonica papallona parada en una flor, assaborint el seu deliciós nèctar. Com que les papallones en saben molt de trobar flors, li varen preguntar:

 Cargol i ratolí: Bella papallona, que ens diries on trobar una herbeta de poniol que fa hores que busquem sense sort?

 Papallona: I tant que us ajudaré! Seguiu-me!

 Narrador: I així ho va fer, els va dur just al davant d'una frondosa herba de poniol, i s'acomiadà.

El cargol i el ratolí varen començar a estirar l'herba per tal d'arrencar-la i...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Mentrestant, va passar per allà un lloro xerrameca que se'ls va quedar mirant i els va dir:

 Lloro: Ànims! Ànims! que ho heu d'aconseguir, aconseguir!

 Narrador: Llavors va passar per allà una granota de pell fina i els va dir:

 Granota: Què feu tan enfeinats?

 Cargol i ratolí: Intentem arrencar l'herba de poniol, perquè ens ha vingut molt mal de panxa.

 Granota: Ja us ajudaré.

 Narrador: La granota va agafar el ratolí, el ratolí el cargol, el cargol va agafar l'herba de poniol i...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Llavors va passar per allà un conill d'orelles llargues i els va dir:

 Conill: Què feu tan enfeinats?

 Cargol, ratolí, lloro i granota: Intentem arrencar l'herba de poniol, perquè ens ha vingut molt mal de panxa.

 Conill: Ja us ajudaré!

 Narrador: El conill va agafar la granota, la granota el ratolí, el ratolí el cargol i el cargol l'herbeta de poniol i...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Quan semblava que volien desistir, va aparèixer una guineu que tenia fama de ser molt astuta.

 Guineu: A veure, a veure, què feu tots plegats? Us veig molt atabalats!

 Lloro: Volen arrencar l'herba de poniol i no se'n surten, no se'n surten.

 Guineu: Mmm...vaja, vaja... deixeu-m'ho provar!

Narrador: La guineu va agafar el conill, el conill la granota, la granota el ratolí, el ratolí el cargol, el cargol l'herbeta i...estira que estiraràs, estira que estiraràs no hi havia manera d'arrencar-la.

Tot d'una, van passar per allà un gat i un gos que es barallaven.

 Cargol, Ratolí, Lloro, Granota, Conill, Guineu: Eiiiiiiiiiiii pareu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 Gat i gos: Què hi feu tanta gent aquí?

 Cançó

 Cargol, Ratolí, Lloro, Granota, Conill, Guineu: Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poniol.

Li ha vingut un mal de panxa, anant a veure, anant a veure, li ha vingut un mal de panxa, anant a veure d'on surt el sol.

 Gos i gat: Ja us ajudarem!

 Narrador: El gos va agafar el gat, el gat la guineu, la guineu el conill, el conill la granota, la granota el ratolí, el ratolí el cargol i el cargol l'herbeta de poniol. I...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Llavors va passar per allà un eriçó de punxes esmolades, acompanyat per un porc de cua cargolada:

 Ericó: Quanta gent per aquí?

 Porc: Que hi ha reunió?

 Narrador: També s'afegiren a estirar. I el porc s'enduia una punxada amb cada estirada:

 Porc: Ai, ai, ai!

 Ericó: Perdó!

 Narrador: Tot seguit va aparèixer un ase català de dents grosses:

 Ase: Voleu ajuda, voleu ajuda! Ja m'hi poso.

 Narrador: I més tard un elefant de trompa gruixuda.

 Elefant: Jo sí que us podré donar un bon cop de mà!

Narrador: I tots volien ajudar el cargol i el ratolí, però no hi havia manera d'arrencar l'herbeta de poniol.

Però quan semblava tot perdut...per sota terra hi havia algú molt treballador que no parava de fer túnels a dreta i esquerra, amunt i avall. Era un talp cec. El talp després de gairebé tot un dia de feina va decidir sortir una estona de sota terra perquè li toqués una mica l'aire. Però, quina va ser la seva sorpresa, quan volia sortir va topar amb alguna cosa molt forta i molt pesada.

 Talp: Ai, què és això! Què deu passar que no puc sortir?

 Narrador: Era la pota de l'elefant, però al talp li va semblar una pedra enorme. Així que aquella criatura subterrània diminuta va començar a fer un forat al voltant de la pota de l'elefant.

 Talp: Ja ho tinc, gairebé estic!

 Narrador: Fins que, tot d'una, a l'elefant se li va començar a ensorrar la pota dins la terra remoguda, començà a caure sense adonar-se'n endarrere, fer una gran tibada i varen caure tots, uns sobre els altres. L'ase a sobre de l'elefant, el porc a sobre de l'ase, l'eriçó a sobre del porc, el gos a sobre de l'eriçó, el gat a sobre del gos, la guineu a sobre del gat, el conill a sobre de la guineu, la granota a sobre del conill, el ratolí a sobre de la granota i el cargol amb l'herbeta de poniol a la mà, va caure a sobre del ratolí. Visca! Visca!

Finalment, després de tants esforços van poder-la arrencar, però no sense acabar: escuats, camatrencats, closcaferits, punxats i desnassats.

 Tots junts: Tots, tots, tots, menys el talp.

 I conte contat, ja s'ha acabat.