El dibuix

Dibuixar i pintar són les activitats artístiques més freqüents dels infants a l'escola; i per tant els seus dibuixos i pintures són materials de gran importància en l'àmbit de l'educació, i en concret de l'educació artística. Els dibuixos espontanis dels infants ens plantegen als educadors un conjunt de preguntes fascinants i de gran  trascendència:

¿per què dibuixen els nens i nenes?
¿per què la figura humana és la seva creació preferida?
¿quines són les influències culturals als dibuixos infantils?
¿perquè els esquemes gràfics que utilitzen els nens per
representar elements quotidians (sol, casa, muntanya,
arbre, flor, ...) són tan universals?
¿quan cal ensenyar a dibuixar?
... etc etc etc

Els més petits semblen escollir sempre entre dues possibilitats: si és una cosa gran o arrodonida, sempre serà un cercle, si és una cosa longitudinal o allargada sempre serà una línia, ... i amb aquestes dues formes construeixen gairebé tot el seu món d'imatges.

Es la línia que sovint dibuixen els infants a partir dels 5 o 6 anys i que creua de banda a banda la part inferior del full sobre al que es recolzen o s'aguanten els personatges, els objectes, les plantes, els cotxes, ...

Aquest dibuix és d'una nena de P5

El caragol i l'herba del poniol......

Un Conte

El cargol i l'herbeta de poniol

 Versió escrita.

Narrador: Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que sempre es llevava tard, quan ja havia sortit el sol. Un dia va pensar:

 Cargol: M'agradaria veure sortir el sol. Pujaré a dalt d'una muntanya i així ho veuré més bé.

 Narrador: Tal dit i tal fet. Va començar a caminar, a caminar, a caminar...Però al cap de set dies i set nits d'arrossegar-se, li va venir un mal de panxa tan fort que no podia moure's. El cargol coneixia moltes medicines, i va pensar:

 Cargol: Em faré unes sopetes amb una herbeta de poniol.

 Narrador: Va anar a buscar una herbeta de poniol, que és una herba que va molt bé per al mal de panxa i mentre la buscava es va trobar un ratolí assegut en una pedra lamentant-se i queixant-se de dolor:

 Ratolí: Ai! Quin mal! Quin dolor tan gran! Que en tinc de mala sort!

 Narrador: El cargol s'hi apropà i li preguntà:

 Cargol: I doncs ratolí, què et passa?

 Ratolí: He agafat molt mal de panxa anant a veure sortir el sol. I no sé com fer-ho perquè em passi.

 Cargol: Emprendrem el camí tots dos junts i t'ajudaré!

 Narrador: Després de moltes hores de buscar sense troballa, van veure una bonica papallona parada en una flor, assaborint el seu deliciós nèctar. Com que les papallones en saben molt de trobar flors, li varen preguntar:

 Cargol i ratolí: Bella papallona, que ens diries on trobar una herbeta de poniol que fa hores que busquem sense sort?

 Papallona: I tant que us ajudaré! Seguiu-me!

 Narrador: I així ho va fer, els va dur just al davant d'una frondosa herba de poniol, i s'acomiadà.

El cargol i el ratolí varen començar a estirar l'herba per tal d'arrencar-la i...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Mentrestant, va passar per allà un lloro xerrameca que se'ls va quedar mirant i els va dir:

 Lloro: Ànims! Ànims! que ho heu d'aconseguir, aconseguir!

 Narrador: Llavors va passar per allà una granota de pell fina i els va dir:

 Granota: Què feu tan enfeinats?

 Cargol i ratolí: Intentem arrencar l'herba de poniol, perquè ens ha vingut molt mal de panxa.

 Granota: Ja us ajudaré.

 Narrador: La granota va agafar el ratolí, el ratolí el cargol, el cargol va agafar l'herba de poniol i...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Llavors va passar per allà un conill d'orelles llargues i els va dir:

 Conill: Què feu tan enfeinats?

 Cargol, ratolí, lloro i granota: Intentem arrencar l'herba de poniol, perquè ens ha vingut molt mal de panxa.

 Conill: Ja us ajudaré!

 Narrador: El conill va agafar la granota, la granota el ratolí, el ratolí el cargol i el cargol l'herbeta de poniol i...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Quan semblava que volien desistir, va aparèixer una guineu que tenia fama de ser molt astuta.

 Guineu: A veure, a veure, què feu tots plegats? Us veig molt atabalats!

 Lloro: Volen arrencar l'herba de poniol i no se'n surten, no se'n surten.

 Guineu: Mmm...vaja, vaja... deixeu-m'ho provar!

Narrador: La guineu va agafar el conill, el conill la granota, la granota el ratolí, el ratolí el cargol, el cargol l'herbeta i...estira que estiraràs, estira que estiraràs no hi havia manera d'arrencar-la.

Tot d'una, van passar per allà un gat i un gos que es barallaven.

 Cargol, Ratolí, Lloro, Granota, Conill, Guineu: Eiiiiiiiiiiii pareu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 Gat i gos: Què hi feu tanta gent aquí?

 Cançó

 Cargol, Ratolí, Lloro, Granota, Conill, Guineu: Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poniol.

Li ha vingut un mal de panxa, anant a veure, anant a veure, li ha vingut un mal de panxa, anant a veure d'on surt el sol.

 Gos i gat: Ja us ajudarem!

 Narrador: El gos va agafar el gat, el gat la guineu, la guineu el conill, el conill la granota, la granota el ratolí, el ratolí el cargol i el cargol l'herbeta de poniol. I...estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d'arrencar-la.

Llavors va passar per allà un eriçó de punxes esmolades, acompanyat per un porc de cua cargolada:

 Ericó: Quanta gent per aquí?

 Porc: Que hi ha reunió?

 Narrador: També s'afegiren a estirar. I el porc s'enduia una punxada amb cada estirada:

 Porc: Ai, ai, ai!

 Ericó: Perdó!

 Narrador: Tot seguit va aparèixer un ase català de dents grosses:

 Ase: Voleu ajuda, voleu ajuda! Ja m'hi poso.

 Narrador: I més tard un elefant de trompa gruixuda.

 Elefant: Jo sí que us podré donar un bon cop de mà!

Narrador: I tots volien ajudar el cargol i el ratolí, però no hi havia manera d'arrencar l'herbeta de poniol.

Però quan semblava tot perdut...per sota terra hi havia algú molt treballador que no parava de fer túnels a dreta i esquerra, amunt i avall. Era un talp cec. El talp després de gairebé tot un dia de feina va decidir sortir una estona de sota terra perquè li toqués una mica l'aire. Però, quina va ser la seva sorpresa, quan volia sortir va topar amb alguna cosa molt forta i molt pesada.

 Talp: Ai, què és això! Què deu passar que no puc sortir?

 Narrador: Era la pota de l'elefant, però al talp li va semblar una pedra enorme. Així que aquella criatura subterrània diminuta va començar a fer un forat al voltant de la pota de l'elefant.

 Talp: Ja ho tinc, gairebé estic!

 Narrador: Fins que, tot d'una, a l'elefant se li va començar a ensorrar la pota dins la terra remoguda, començà a caure sense adonar-se'n endarrere, fer una gran tibada i varen caure tots, uns sobre els altres. L'ase a sobre de l'elefant, el porc a sobre de l'ase, l'eriçó a sobre del porc, el gos a sobre de l'eriçó, el gat a sobre del gos, la guineu a sobre del gat, el conill a sobre de la guineu, la granota a sobre del conill, el ratolí a sobre de la granota i el cargol amb l'herbeta de poniol a la mà, va caure a sobre del ratolí. Visca! Visca!

Finalment, després de tants esforços van poder-la arrencar, però no sense acabar: escuats, camatrencats, closcaferits, punxats i desnassats.

 Tots junts: Tots, tots, tots, menys el talp.

 I conte contat, ja s'ha acabat.

Per què música?

La música a l'educació infantil

ARTICLES

PER QUÈ MÚSICA? (Article publicat a la revista “Viure en Família”)

	En certa manera, tots intuïm o sabem que la música i l'educació musical poden ser bones per al nostres fills. Però les investigacions dutes a terme sobre la influència de la música en l'ésser humà ens aporten dia a dia noves i sorprenents dades de com la música pot incidir de manera molt positiva en el desenvolupament de l'infant, des del naixement i fins i tot abans de néixer. Abans de néixer A partir del cinquè mes de gestació, el nadó està preparat auditivament per rebre informació. És en aquests moments quan inicia els primers impulsos de comunicació amb el seu entorn i comença a emmagatzemar missatges i dades. És d'una importància vital que el missatge sonor que rebi el nadó en aquests primers moments de comunicació intrauterina el facin sentir estimat, tranquil i segur. Els especialistes apunten que en aquests moments l'audició de peces musicals amb un caràcter relaxant i tranquil·litzador pot ser força beneficiós, però encara ho és més la veu de la mare cantant al seu fill. Primers anys de vida És imprescindible per al desenvolupament òptim del nen que durant els primers anys de vida hi hagi una estimulació sonoromusical. En aquests moments, l'estimulació musical produeix un efecte molt avantatjós en l'infant: l'ajuda a desenvolupar tant les seves capacitats físiques com les intel·lectuals. Es considera que l'apropament a la música des de les primeres edats pot afavorir la capacitat de concentració i protenciar la memòria i la creativitat. Música i llenguatge Algunes investigacions han demostrat que una bona discriminació auditiva del so musical beneficia l'aprenentatge de la lectura i l'adquisició del llenguatge. Un dels primers estudis publicats en aquest sentit va ser el de Hurwitz, Wolff, Bartnick i Kokas (1975), en el qual van comparar un grup de nens que rebien classes de música, amb un altre grup control de les mateixes caraterístiques que no en rebia cap d'especial. El primer grup, que havia rebut classes de música cinc dies a la setmana durant tot un any, en metodologia Kodaly (basada en l'escolta i el reconeixement d'idees musicals) va ser superior: va obtenir resultats millors i força significatius en els tests de lectura, respecte a l'altre grup. Música i intel·ligència Un estudi recent apunta que les classes de piano ajuden els alumnes en edats preescolars a desenvolupar el raonament espai-temps, raonament que els ajudarà, en un futur, a ser millors en les àrees de matemàtica, ciència i enginyeria. L'estudi es va dur a terme amb tres grups de nens diferents: el primer va rebre classes de piano; el segon d'informàtica i el tercer no en va rebre cap d'especial. Els nens que havien rebut classes de piano van obtenir resultats millors que els altres dos grups. També l'investigador Gordon Shaw mostrava que escoltar música de Mozart pot donar, a curt termini, una millora de resultats en els tests de raonament espacial en adolescents estudiants. Sembla ser, segons aquestes i altres investigacions, que la música treballa en les mateixes estructures inherents en el cervell que es fan servir, per exemple, en la matemàtica i la ciència. Per què estudiar música? Aquests són alguns dels avantatges que l'estudi musical pot proporcionar: · L'estudi de la música reforça el treball en grup, les habilitats comunicatives i la creativitat. · El procés d'aprendre a tocar un instrument millora el desenvolupament del cervell i el de tot el sistema neurològic. · Els estudiants de música són millors en lectura, matemàtica, autodisciplina i concentració. · A més a més, està demostrat que la pràctica instrumental augmenta la coordinació, la memòria i també aporta millores en la vista i l'audició. Així doncs, veiem que la música té un extraordinari poder per influir en nosaltres des del punt de vista físic, mental i emocional. És una manera d'expressió, de comunicació, d'art que ha omplert la humanitat des dels seus orígens. Hem vist com els nostres fills reaccionen davant de la música, gairebé intuïtivament, com gaudeixen i com s'ho passen bé amb els estímuls musicals. Si captem la mirada d'un nadó escoltant música, d'un nen ballant o cantant, ens adonarem que els nens hi estimen i hi gaudeixen d'una manera natural. Com a famílies, podem enriquir molt la vida dels nostres fills si aconseguim que aquesta estimació natural vagi creixent. Apropar la música als nostres fills hauria de ser un compromís cultural i social. Però, per si aquestes raons no són prou importants, avui sabem -ho he repetit en més d'una ocasió- i no cal oblidar-ho, que la música pot influir avanatatjosament en la intel·ligència, la creativitat, la memòria, el llenguatge, l'autodisciplina, la concentració... És cabdal que no deixem passar per alt tots aquests beneficis.